| cromets |
|
llargs versió original poètics d'autors tastats d'autors remenats art d'articles de joventut de contes guanyats |
| de color |
|
contrapunt de gossos de viatges invents del segle estoig de moneries de cinema |
| de col.lecció |
|
diari d'un pc mail consultin mails enviats mails no enviats cromets sants |
| navegants |
|
troballes |
| contacta |
|
escriu |
| arxius |
| setembre 2002 |
Dissabte, 28 de setembre
¿Quina llibreria virtual pot portar llibres en català a l'altra banda de l'Atlàntic?
Benvolgut Sr. Consultin:
En primer lloc vull agrair-li els seus consells, que, encara que dirigits a altra gent, he seguit fervorosament i m’han tret de dubtes més de dos cops. Així que l’altre dia vaig pensar… “cony, i si el Sr. consultin em donés la solucio a un problema que fa anys que m’amoïna i no hi trobo sortida?”
Així que he decidit acudir a voste amb il.lusio renovada. Li explico… sóc una gran enamorada de la nostra literatura, tant nova com d’anys ha, però, degut a l’indret on habito, només és al meu abast quan alguna anima bona m’envia aquest tresor des de mar enlla. Com que sé que el miracle de la virtualitat mou muntanyes, li volia preguntar si sap d’algun enllaç que m’obri la porta a tal plaer.
Agraïda, MD.
Resposta del consultin
Estimada Atlàntida
Sabíem de bones fonts que era un problema per a les persones de l’altra banda de l’Atlàntic el trobar llibres en la nostra llengua. Em plau comunicar-li que la seva consulta ha tingut el resultat que esperava. Ja no li caldrà demanar mai més a les seves amistats que li facin arribar el llibre que desitjava amb la despesa econòmica que això comporta. A partir d’ara podrà consultar el fons de les pricipals llibreries catalanes i triar el llibre que més li agradi, amb l’avantatge de comptar amb un servei de consulta i recomanacions que la posarà al dia de totes les novetats que es produeixin en el camp de la literatura catalana.
Només li recomanem que ja que s’hi posa, faci una comanda generosa. Per les dades que donen aquestes llibreries virtuals, la rebrà en dos o tres dies. ¿Què més es pot demanar, digui? Imagini els nostres avantpassats que havien d’esperar 2 mesos a l’arribada dels vaixells.! Una altra cosa que ha de tenir present és el possible recàrrec de les despeses, que això sempre ho tindrà, però suposem que no serà tan elevat com si el fes un particular. (consulti les dades de les pàgines recomanades i triï la que li faci més bon preu).
Ens alegrem de saber que les nostres consultes li hagin servit per resoldres aquelles dubtes que alguns diuen “existencials” i que nosaltres anomenem “d’estar per casa”. Sempre és agradable de sentir aquesta mena d’elogis , i més si ens arriben des de fora. Gràcies.
Esperant que la seva actitud de mantenir encesa la flama de la llengua en terres estrangeres sigui un exemple a seguir i que, les paraules d’ Aribau en la seva Oda “La Patria”,( Axí d´arbre migrat á terras apartadas /Son gust perden los fruits, é son perfum las flors) perdin el seu sentit gràcies als perfums, les paraules i els fruits saborosos que ens subministra cada dia la navegació per Internet.
Sempre al seu servi
J.C Verd Aguer
Relació d’enllaços de llibreries virtuals
Llibreries que ofereixen aquest servei ( comprovades pel consultin):
Laie
Casa del llibre
Documenta
Gremi de llibreters de Barcelona
cromets 4:43 PMBenvolgut Sr. Consultin:
En primer lloc vull agrair-li els seus consells, que, encara que dirigits a altra gent, he seguit fervorosament i m’han tret de dubtes més de dos cops. Així que l’altre dia vaig pensar… “cony, i si el Sr. consultin em donés la solucio a un problema que fa anys que m’amoïna i no hi trobo sortida?”
Així que he decidit acudir a voste amb il.lusio renovada. Li explico… sóc una gran enamorada de la nostra literatura, tant nova com d’anys ha, però, degut a l’indret on habito, només és al meu abast quan alguna anima bona m’envia aquest tresor des de mar enlla. Com que sé que el miracle de la virtualitat mou muntanyes, li volia preguntar si sap d’algun enllaç que m’obri la porta a tal plaer.
Agraïda, MD.
Resposta del consultin
Estimada Atlàntida
Sabíem de bones fonts que era un problema per a les persones de l’altra banda de l’Atlàntic el trobar llibres en la nostra llengua. Em plau comunicar-li que la seva consulta ha tingut el resultat que esperava. Ja no li caldrà demanar mai més a les seves amistats que li facin arribar el llibre que desitjava amb la despesa econòmica que això comporta. A partir d’ara podrà consultar el fons de les pricipals llibreries catalanes i triar el llibre que més li agradi, amb l’avantatge de comptar amb un servei de consulta i recomanacions que la posarà al dia de totes les novetats que es produeixin en el camp de la literatura catalana.
Només li recomanem que ja que s’hi posa, faci una comanda generosa. Per les dades que donen aquestes llibreries virtuals, la rebrà en dos o tres dies. ¿Què més es pot demanar, digui? Imagini els nostres avantpassats que havien d’esperar 2 mesos a l’arribada dels vaixells.! Una altra cosa que ha de tenir present és el possible recàrrec de les despeses, que això sempre ho tindrà, però suposem que no serà tan elevat com si el fes un particular. (consulti les dades de les pàgines recomanades i triï la que li faci més bon preu).
Ens alegrem de saber que les nostres consultes li hagin servit per resoldres aquelles dubtes que alguns diuen “existencials” i que nosaltres anomenem “d’estar per casa”. Sempre és agradable de sentir aquesta mena d’elogis , i més si ens arriben des de fora. Gràcies.
Esperant que la seva actitud de mantenir encesa la flama de la llengua en terres estrangeres sigui un exemple a seguir i que, les paraules d’ Aribau en la seva Oda “La Patria”,( Axí d´arbre migrat á terras apartadas /Son gust perden los fruits, é son perfum las flors) perdin el seu sentit gràcies als perfums, les paraules i els fruits saborosos que ens subministra cada dia la navegació per Internet.
Sempre al seu servi
J.C Verd Aguer
Relació d’enllaços de llibreries virtuals
Llibreries que ofereixen aquest servei ( comprovades pel consultin):
Laie
Casa del llibre
Documenta
Gremi de llibreters de Barcelona
Dimecres, 23 de setembre
¿Se'm notarà que he estat un òvul congelat?
Senyor consultin
Sóc un òvul que està esperant que demà el descongelin. Suposo haurà llegit que la congelació és el que ens manté vius. M'han dit que la cosa no fa mal, només sentiré una escalforeta que en treurà de sobre el vestit de gel i, tot seguit ja estaré a punt de rebre la visita del company espermatozou que ha passat per un tràngol semblant. També m'han avisat que tot seguit haurem d'anar a passar uns mesos en una mena de balneari. Diuen que allà tindrem una vida regalada: menjar i dormir i que no ens haurem de preocupar de res fins que ens vinguin a buscar. Això sí, es veu que no sortirem com abans. Que es veu que allà fan una mena de tractaments que et converteixen en un home nou. Bé, la paraula home no l'han feta servir. Han dit no sé què de criatura o nadó, ara no recordo bé, perquè vaig afagar la conversa al vol.
A mi, tot això ja m'està bé, perquè porto ja uns anys dintre d'aquest tubet i ja començava a avorrir-me. Veure sempre el mateix paisatge arriba a deprimir. Ara, hi ha una cosa que em neguiteja. Potser li semblarà una ximpleria, però m'agradaria saber si al sortir del balneari Se'm notarà que he estat un òvul congelat. Es que m'han dit que allà fora això dels productes congelats encara és considerat producte de segona. Sap? No voldria sentir la típica pregunta "¿és fresc o congelat? i que em considerin un producte de segona categoria.
Esperant rebre la seva resposta abans de la matinada
O Vul
Una possible resposta
Manuel Vicent: "Mistica"
cromets 10:18 PM¿Se'm notarà que he estat un òvul congelat?
Senyor consultin
Sóc un òvul que està esperant que demà el descongelin. Suposo haurà llegit que la congelació és el que ens manté vius. M'han dit que la cosa no fa mal, només sentiré una escalforeta que en treurà de sobre el vestit de gel i, tot seguit ja estaré a punt de rebre la visita del company espermatozou que ha passat per un tràngol semblant. També m'han avisat que tot seguit haurem d'anar a passar uns mesos en una mena de balneari. Diuen que allà tindrem una vida regalada: menjar i dormir i que no ens haurem de preocupar de res fins que ens vinguin a buscar. Això sí, es veu que no sortirem com abans. Que es veu que allà fan una mena de tractaments que et converteixen en un home nou. Bé, la paraula home no l'han feta servir. Han dit no sé què de criatura o nadó, ara no recordo bé, perquè vaig afagar la conversa al vol.
A mi, tot això ja m'està bé, perquè porto ja uns anys dintre d'aquest tubet i ja començava a avorrir-me. Veure sempre el mateix paisatge arriba a deprimir. Ara, hi ha una cosa que em neguiteja. Potser li semblarà una ximpleria, però m'agradaria saber si al sortir del balneari Se'm notarà que he estat un òvul congelat. Es que m'han dit que allà fora això dels productes congelats encara és considerat producte de segona. Sap? No voldria sentir la típica pregunta "¿és fresc o congelat? i que em considerin un producte de segona categoria.
Esperant rebre la seva resposta abans de la matinada
O Vul
Una possible resposta
Manuel Vicent: "Mistica"
Diumenge, 14 de setembre
¿Qui sabrà contestar com és un dia abans d'acabar?
Benvolgut consultin,
Escric aquesta carta encara trasbalsat. No és que em passi res greu, però ja sap, de vegades, passa allò que la ment et juga males passades i es torna preguntona. I la meva de vegades ho fa. Jo procuro dir-li espera, que m'atabales amb tantes preguntes i raonaments. Posa aquest a la llista d'espera. Així m'estalvio de pensar en segons què. No cregui, que de vegades ja hi toca i em diu aquest va primer, aquest va segon... Fins i tot crec que amb el temps m'arribat a conèixer prou i ja s'adapta al meu temperament. Deu tenir una agenda on va col.locant les preguntes per ordre de prioritats.
Fins ara ens enteníem prou bé i respectava les meves ordres: no repeteixes la pregunta més d'una vegada al dia i no plantegis preguntes que no pugui contestar, però avui se m'ha rebel.lat. Des del matí que no para de dir ¿com és un dia abans d'acabar? Coi , he pensat, Un dia és un dia i l'he engegat així. Però a les dues hores em torna amb la pregunteta. M'he fer la sorda, però ella ha continuat. I cada hora la mateixa cantarella. Llavors he pensat que no fos algun missatge d'aquells del subconscient que tenia ganes de sortir i que potser, ves a saber, encara em podria redreçar la vida. Mai se sap. He hagut de dir als altres pensaments que s'asseguessin, i que paciència, que teníem una úrgencia.
A mi, l'únic que se m'acut és que un dia abans d'acabar és un dia sense acabar, perquè encara li falten algunes hores, però tinc por d'equivocar-me i que la resposta no sigui la que espera l'altra. Per això li envio a vostè la pregunteta. Que està més tranquil que jo i potser ho veu més clar.
Esperant que la meva consulta no quedi a la seva llista d'espera,
atentament,
Pau Psique
Resposta del consultin
Apreciada Pau,
Li acompanyo el sentiment. Ja sé que això es diu quan algú es mor, però crec que ara també és una bona ocasió, no li diré pas que em sap molt greu, però conec aquestes ments rebels i preguntones i, francament, són un pal. No et deixen mai tranquil. Un voldria estar sempre dormint per no tenir que enfrontar-se a les seves inquisicions sense sentit.
Reformularem la pregunta que li fa la seva psique, tot i així, ja l’aviso ara que aquest tipus de demandes volen més cridar la seva atenció que no pas ser contestades. Vostè em demana: “com és un dia abans d’acabar?”. Ara la canviarem i preguntarem: “com és un dia just a punt d’acabar?”. I la contesta només serà una i curta: un dia a punt d’acabar és un dia llarg ja, que està esgotant els seus últims minuts. Un dia a punt d’acabar ja és un avi, té 23 hores o més. Un dia a punt d’acabar és el començament d’un altre dia o, fins i tot, és la fi d’alguna cosa que ha passat i l’inici del què passarà. Ummm... què vol que li digui? Un dia a punt d’acabar no és més que el que ha estat o el que serà. Fixi’s que, fins i tot, el nostre sistema horari ens comdemna a la mort i a renèixer constantment. Un dia a les 24:00 hores ja és un dia a les 00:00 hores, vol res més nou o més vell que això?
Lamento no tenir més coses que dir-li, ara ja cauria en la poesia tronada i ja sap que això és un consultin, no pas els jocs florals.
Atentament,
Srta. Font
Li recomano el meu estudi sobre el tema alpinistes samurais ,ja és poesia, però aclaridora.
cromets 6:16 PM¿Qui sabrà contestar com és un dia abans d'acabar?
Benvolgut consultin,
Escric aquesta carta encara trasbalsat. No és que em passi res greu, però ja sap, de vegades, passa allò que la ment et juga males passades i es torna preguntona. I la meva de vegades ho fa. Jo procuro dir-li espera, que m'atabales amb tantes preguntes i raonaments. Posa aquest a la llista d'espera. Així m'estalvio de pensar en segons què. No cregui, que de vegades ja hi toca i em diu aquest va primer, aquest va segon... Fins i tot crec que amb el temps m'arribat a conèixer prou i ja s'adapta al meu temperament. Deu tenir una agenda on va col.locant les preguntes per ordre de prioritats.
Fins ara ens enteníem prou bé i respectava les meves ordres: no repeteixes la pregunta més d'una vegada al dia i no plantegis preguntes que no pugui contestar, però avui se m'ha rebel.lat. Des del matí que no para de dir ¿com és un dia abans d'acabar? Coi , he pensat, Un dia és un dia i l'he engegat així. Però a les dues hores em torna amb la pregunteta. M'he fer la sorda, però ella ha continuat. I cada hora la mateixa cantarella. Llavors he pensat que no fos algun missatge d'aquells del subconscient que tenia ganes de sortir i que potser, ves a saber, encara em podria redreçar la vida. Mai se sap. He hagut de dir als altres pensaments que s'asseguessin, i que paciència, que teníem una úrgencia.
A mi, l'únic que se m'acut és que un dia abans d'acabar és un dia sense acabar, perquè encara li falten algunes hores, però tinc por d'equivocar-me i que la resposta no sigui la que espera l'altra. Per això li envio a vostè la pregunteta. Que està més tranquil que jo i potser ho veu més clar.
Esperant que la meva consulta no quedi a la seva llista d'espera,
atentament,
Pau Psique
Resposta del consultin
Apreciada Pau,
Li acompanyo el sentiment. Ja sé que això es diu quan algú es mor, però crec que ara també és una bona ocasió, no li diré pas que em sap molt greu, però conec aquestes ments rebels i preguntones i, francament, són un pal. No et deixen mai tranquil. Un voldria estar sempre dormint per no tenir que enfrontar-se a les seves inquisicions sense sentit.
Reformularem la pregunta que li fa la seva psique, tot i així, ja l’aviso ara que aquest tipus de demandes volen més cridar la seva atenció que no pas ser contestades. Vostè em demana: “com és un dia abans d’acabar?”. Ara la canviarem i preguntarem: “com és un dia just a punt d’acabar?”. I la contesta només serà una i curta: un dia a punt d’acabar és un dia llarg ja, que està esgotant els seus últims minuts. Un dia a punt d’acabar ja és un avi, té 23 hores o més. Un dia a punt d’acabar és el començament d’un altre dia o, fins i tot, és la fi d’alguna cosa que ha passat i l’inici del què passarà. Ummm... què vol que li digui? Un dia a punt d’acabar no és més que el que ha estat o el que serà. Fixi’s que, fins i tot, el nostre sistema horari ens comdemna a la mort i a renèixer constantment. Un dia a les 24:00 hores ja és un dia a les 00:00 hores, vol res més nou o més vell que això?
Lamento no tenir més coses que dir-li, ara ja cauria en la poesia tronada i ja sap que això és un consultin, no pas els jocs florals.
Atentament,
Srta. Font
Li recomano el meu estudi sobre el tema alpinistes samurais ,ja és poesia, però aclaridora.
Diumenge, 8 de setembre
millor una de 40 que dos de 20 ( o aposta segura)
Benvolgut consultin,
Tinc una consulta urgent per a vostè. Aquest matí, mentre estava fent l'aperitiu en un xat, he sentit una conversa que m'ha deixat pensatiu. Resulta que he llegit a un que deia "m'estimo més una dona de 40 que dues de 20".
Primer m'he pensat que no estiguessin emparaulant una feina. Però, nooo. Que la cosa anava d'un que deia que una dona de 40 anys li oferia més que dues de 20. He pensat, per a què? La resposta ha estat gastronòmica "una dona de 40 va més calenta que dues de 20". "Pràctic el noi", he pensat. Ha dit que ell en tenia 32 i que les seves accions personals eren molt cotitzades en una sala de festa anomenada Imperator; que, només entrar, havia d'espantar una massa de solteres i separades que se'l disputaven , i que això el posava a cent. Crec que ha esmentat el terme "calentes". M'he quedat callat llegint el que li deien els niks femenins que se li han tirat a sobre.
I ara em pregunto ¿arriscaria a col.locar les seves accions en mercats més juvenil?. Bé, com que jo em trobo en una situació semblant a la d'aquest noi, solter i una mica conservador, li voldria demanar si realment val la pena invertir les meves accions en l'Imperator.
Esperant una resposta ràpida, perquè avui es dissabte
T. Un inversor
Resposta de Tomeu
Estimat amic:
Doncs sí, sí que val la pena aquest tipus d’inversió. Si vol gaudir de la sensació de sentir-se afalagat i ser objecte del desig, aquesta és la de les millors inversions que és poden fer, ràpida i segura.
En el cas que m’explica concretament, la part inversora és possible que tingués una bona informació sobre aquest tipus de negoci, ja que és segur, de guanys ràpids i de grans resultats. Per l’altra banda, l’empresa que cerca inversor puntual sap que rep una injecció de capital difícil de trobar en l’entorn en què mou els seus negocis.
Malauradament aquest tipus d’empresa comencen a patir una manca de competitivitat degut a les noves tecnologies, que possiblement en pocs anys la retirin del mercat, tal vegada això no ha de fer amoïnar a l’inversor, ja que estem parlant d’una inversió que dóna uns alts rèdits a molt curt termini. Pel que fa al tipus d’infrastructura i model de maquinària, aquesta té una certa antiguitat –volta els 40 anys- tot però, està molt ben conservada i molt greixada, penseu que en el seu punt màxim de producció mai la sentireu grinyolar, tot al contrari, fa un so suau i agradable –com un bleix- que demostra la seva fortalesa .
Com pot veure, és un tipus d’inversió on tots dos guanyen, com han de ser els bons negocis. També cal saber que, encara que és una empresa amb dificultats, té al darrera gran bagatge, que sempre us aportarà uns coneixements, un saber estar, poder analitzar a fons aquest tipus d’empresa, saber els seus secrets, les seves mancances, tot plegat coses que l’empresa jove molt difícilment li podrà donar.
Voldria aprofitar per a dir-vos que per la seva joventut cal que les seves inversions més importants les adreci a projectes de futur i noves tecnologies, en concret això darrer, ja que és un mercat en alça. Ara, sempre cal tenir prou informació de que estiguin gestionades amb bon cap, que sàpiguen on s’adrecen, que siguin empreses amb fase de consolidació i sobretot desconfieu de les empreses massa joves, no posades al mercat, ja que són verges en experiència. Com pot veure sempre aconsello inversions força segures, encara que se’m titlli de conservador.
Poca cosa més us puc dir, només tornar a insistir que la inversió és bona. Per altra banda vull agrair la confiança que heu posat en mi, acomiadant-me de vos amb una forta encaixada.
Tolosa de Llenguadoc, a 10 de setembre del 2002
Dilluns, 9 de setembre
com tallar el bacallà a la Imperator o esqueixada
T. inversor,
M’ha sorprès la seva consulta i m’ha resultat molt familiar. Tot el que diu em sembla haver-ho sentit a la sala “+ de 30” en boca d’un nik anomenat “tomeu”. És possible? Com ja deu saber, en tomeu és un client habitual de la Imperator. “Tomeu, el mascle calent”, l’anomenen els balladors de sempre. Es passa les tardes de diumenge prenent gingeraleambcutysark i ballant passodobles a la Sala i, sí, té molt d’èxit entre les dones de 40 anys (fins i tot de 60). Això deu ser per la polla que es gasta, que segons les males llengües li dona la volta al coll i encara n’hi sobra. Això de les de 20 no li puc pas confirmar perquè a la Imperator en Tomeu migmetre és el més jove.
Li aconsello que es deixi de bajanades i se’n vagi a un bar si vol lligar, i no es miri les edats, cony, que això és cosa de pedòfils. I, si us plau, no ho comenti al xat, que si se’n lliga una el plantarà per tenir la boca massa grossa, faci com els sementals de pro i tatuïs el nom de l’afortunada al braç, quan ja no se li aixequi sempre ho podrà ensenyar.
Salut i sort,
Cortsclaf
Dimecres, 11 de setembre en record d'altres combats
Resposta de l'Emperadriu de Constantinoble a un desllenguat Tolosà
Benvolgut Tolosà,
Malgrat la distància en temps i espai, algú ha tingut a bé a lliurar-me la vostra lletra, que encara que escrita en llengua d'oc he pogut capir en la seva totalitat. Ja coneixia pels llibres de cavalleria la fama de desllenguats i superbs que gastaven els tolosans, però fins avui no havia tingut la prova a les mans.
Suposo que sabreu qui sóc i les raons que m'acompanyen per contestar-vos tal com us mereixeu. ¿Goseu mantenir les vostres paraules sense témer la fúria de les virtuoses dames que em faran costat? Si és així, ja podeu buscar-vos prest un bon rei d'armes que us prepari per al combat.
Ens dibuixeu com a greixades, calentes i com a inversió a llarg termini, fins i tot esmenteu la sonoritat d'un "bleix" i un "grinyolar". En quin camp penseu que es realitza la vostra lliça? a mi això em sona més a corral que a un camp de batalla com cal.
Senyor, heu de saber que nosaltres no som un material al vostre abast. Que no tothom aconsegueix el nostre favor, i menys qui es presenta només amb unes armes tan carnals. El primer que hauríeu d'haver après és que a una dama se la conquereix enraonant.
Veig que us han recomanat una empresa fàcil, més digna de joves desmenjats i atabalats. ¿Pensàveu arribar i triomfar? Doncs sapigueu que, com a emperadriu que sóc, he donat l'ordre de publicar una lletra de deseiximent a la porta del local. I us l'avanço amb la present per si voleu seguir endavant:
"S'ordena a totes les dames d'aquesta sala que, quan arribi el jove T, conegut com el Tolosà, de seguida li obrin pas. Que mostri les armes que pensa exhibir en el seu combat i que un jurat doni fe la gesta que pensava realitzar. En acabar l'espectacle, el jove haurà de recitar unes trobes que seran el que condemnaran o salvaran."
Signat a Constantinoble i donat al meu patge Turcat perquè el lliurí al Tolosà
L'Emperadriu
cromets 12:56 AMmillor una de 40 que dos de 20 ( o aposta segura)
Benvolgut consultin,
Tinc una consulta urgent per a vostè. Aquest matí, mentre estava fent l'aperitiu en un xat, he sentit una conversa que m'ha deixat pensatiu. Resulta que he llegit a un que deia "m'estimo més una dona de 40 que dues de 20".
Primer m'he pensat que no estiguessin emparaulant una feina. Però, nooo. Que la cosa anava d'un que deia que una dona de 40 anys li oferia més que dues de 20. He pensat, per a què? La resposta ha estat gastronòmica "una dona de 40 va més calenta que dues de 20". "Pràctic el noi", he pensat. Ha dit que ell en tenia 32 i que les seves accions personals eren molt cotitzades en una sala de festa anomenada Imperator; que, només entrar, havia d'espantar una massa de solteres i separades que se'l disputaven , i que això el posava a cent. Crec que ha esmentat el terme "calentes". M'he quedat callat llegint el que li deien els niks femenins que se li han tirat a sobre.
I ara em pregunto ¿arriscaria a col.locar les seves accions en mercats més juvenil?. Bé, com que jo em trobo en una situació semblant a la d'aquest noi, solter i una mica conservador, li voldria demanar si realment val la pena invertir les meves accions en l'Imperator.
Esperant una resposta ràpida, perquè avui es dissabte
T. Un inversor
Resposta de Tomeu
Estimat amic:
Doncs sí, sí que val la pena aquest tipus d’inversió. Si vol gaudir de la sensació de sentir-se afalagat i ser objecte del desig, aquesta és la de les millors inversions que és poden fer, ràpida i segura.
En el cas que m’explica concretament, la part inversora és possible que tingués una bona informació sobre aquest tipus de negoci, ja que és segur, de guanys ràpids i de grans resultats. Per l’altra banda, l’empresa que cerca inversor puntual sap que rep una injecció de capital difícil de trobar en l’entorn en què mou els seus negocis.
Malauradament aquest tipus d’empresa comencen a patir una manca de competitivitat degut a les noves tecnologies, que possiblement en pocs anys la retirin del mercat, tal vegada això no ha de fer amoïnar a l’inversor, ja que estem parlant d’una inversió que dóna uns alts rèdits a molt curt termini. Pel que fa al tipus d’infrastructura i model de maquinària, aquesta té una certa antiguitat –volta els 40 anys- tot però, està molt ben conservada i molt greixada, penseu que en el seu punt màxim de producció mai la sentireu grinyolar, tot al contrari, fa un so suau i agradable –com un bleix- que demostra la seva fortalesa .
Com pot veure, és un tipus d’inversió on tots dos guanyen, com han de ser els bons negocis. També cal saber que, encara que és una empresa amb dificultats, té al darrera gran bagatge, que sempre us aportarà uns coneixements, un saber estar, poder analitzar a fons aquest tipus d’empresa, saber els seus secrets, les seves mancances, tot plegat coses que l’empresa jove molt difícilment li podrà donar.
Voldria aprofitar per a dir-vos que per la seva joventut cal que les seves inversions més importants les adreci a projectes de futur i noves tecnologies, en concret això darrer, ja que és un mercat en alça. Ara, sempre cal tenir prou informació de que estiguin gestionades amb bon cap, que sàpiguen on s’adrecen, que siguin empreses amb fase de consolidació i sobretot desconfieu de les empreses massa joves, no posades al mercat, ja que són verges en experiència. Com pot veure sempre aconsello inversions força segures, encara que se’m titlli de conservador.
Poca cosa més us puc dir, només tornar a insistir que la inversió és bona. Per altra banda vull agrair la confiança que heu posat en mi, acomiadant-me de vos amb una forta encaixada.
Tolosa de Llenguadoc, a 10 de setembre del 2002
Dilluns, 9 de setembre
com tallar el bacallà a la Imperator o esqueixada
T. inversor,
M’ha sorprès la seva consulta i m’ha resultat molt familiar. Tot el que diu em sembla haver-ho sentit a la sala “+ de 30” en boca d’un nik anomenat “tomeu”. És possible? Com ja deu saber, en tomeu és un client habitual de la Imperator. “Tomeu, el mascle calent”, l’anomenen els balladors de sempre. Es passa les tardes de diumenge prenent gingeraleambcutysark i ballant passodobles a la Sala i, sí, té molt d’èxit entre les dones de 40 anys (fins i tot de 60). Això deu ser per la polla que es gasta, que segons les males llengües li dona la volta al coll i encara n’hi sobra. Això de les de 20 no li puc pas confirmar perquè a la Imperator en Tomeu migmetre és el més jove.
Li aconsello que es deixi de bajanades i se’n vagi a un bar si vol lligar, i no es miri les edats, cony, que això és cosa de pedòfils. I, si us plau, no ho comenti al xat, que si se’n lliga una el plantarà per tenir la boca massa grossa, faci com els sementals de pro i tatuïs el nom de l’afortunada al braç, quan ja no se li aixequi sempre ho podrà ensenyar.
Salut i sort,
Cortsclaf
Dimecres, 11 de setembre en record d'altres combats
Resposta de l'Emperadriu de Constantinoble a un desllenguat TolosàBenvolgut Tolosà,
Malgrat la distància en temps i espai, algú ha tingut a bé a lliurar-me la vostra lletra, que encara que escrita en llengua d'oc he pogut capir en la seva totalitat. Ja coneixia pels llibres de cavalleria la fama de desllenguats i superbs que gastaven els tolosans, però fins avui no havia tingut la prova a les mans.
Suposo que sabreu qui sóc i les raons que m'acompanyen per contestar-vos tal com us mereixeu. ¿Goseu mantenir les vostres paraules sense témer la fúria de les virtuoses dames que em faran costat? Si és així, ja podeu buscar-vos prest un bon rei d'armes que us prepari per al combat.
Ens dibuixeu com a greixades, calentes i com a inversió a llarg termini, fins i tot esmenteu la sonoritat d'un "bleix" i un "grinyolar". En quin camp penseu que es realitza la vostra lliça? a mi això em sona més a corral que a un camp de batalla com cal.
Senyor, heu de saber que nosaltres no som un material al vostre abast. Que no tothom aconsegueix el nostre favor, i menys qui es presenta només amb unes armes tan carnals. El primer que hauríeu d'haver après és que a una dama se la conquereix enraonant.
Veig que us han recomanat una empresa fàcil, més digna de joves desmenjats i atabalats. ¿Pensàveu arribar i triomfar? Doncs sapigueu que, com a emperadriu que sóc, he donat l'ordre de publicar una lletra de deseiximent a la porta del local. I us l'avanço amb la present per si voleu seguir endavant:
"S'ordena a totes les dames d'aquesta sala que, quan arribi el jove T, conegut com el Tolosà, de seguida li obrin pas. Que mostri les armes que pensa exhibir en el seu combat i que un jurat doni fe la gesta que pensava realitzar. En acabar l'espectacle, el jove haurà de recitar unes trobes que seran el que condemnaran o salvaran."
Signat a Constantinoble i donat al meu patge Turcat perquè el lliurí al Tolosà
L'Emperadriu
Dijous, 5 de setembre
¿Em puc fer petit en una nit?
Senyor consultin,
Li escric perquè m'ha passat una cosa molt grossa. Aquest matí, en llevar-me, m'he trobat més petit. I no era la roba, no. M'he posat els mateixos pantalons i camisa que ahir. L'ensurt que he tingut en veure que em penjaven d'arreu! Crec que la reducció ha estat d'uns 30 cm.
Jo sempre havia sentit a parlar que la gent s'estira quan està malalta, això sí. Però encongir-se en una nit! Res, que m'he mirat al mirall i m'he vist allà, com si tornés a tenir deu anys, i ara ja en tinc 70. Com que visc sol, no he pogut demanar als altres si em veiem més petit i, per un moment, he pensat que potser estava somiant. Ves, que de vegades passa això, que quan ens fem grans ja no sabem si som aquí o allà.
Per sortir de dubtes, m'he plantat al carrer. Primer m'he sentit estrany. He pensat "I si et passa com el Patufet del conte i no et veuen?". He caminat tot el de pressa que he pogut i no he notat que ningú em mirés. Quan he arribat a la farmàcia, hi he entrat. En Pep, el farmacèutic, era darrera el taulell. Llavors li he dit."Pep, que m'he fet petit..en una nit". M'ha mirat per sobre de les ulleres i no ha dit res. No sabia si no volia confirmar-me la mala notícia o, simplement, em veia com sempre. I ara estic confús.
La meva consulta, si se li pot dir així, és Em puc fer petit en una nit?. Perquè vegi que no m'estic inventant res, li adjunto dues fotos:
la primera és del mes passat, que me la van fer a la Vall de Bianya durant les vacances. Fixi's que sóc al costat del meu gendre, que medeix 1,75. Calculi l'escala i veurà que allà media 1'65. L'altra, me l'he feta aquest matí. Surto al costat d'un metre d'aquells per medir l'alçada a les farmàcies ), i si s'hi fixa, la ratlleta marca 1,35.
Esperant una resposta que em faci créixer
L'avi patufet
Dissabte, 7 de setembre
Resposta del consultin a l'avi que s'ha fet petit
Estimat avi, encara estic donant voltes al que he llegit, i no sé ben bé si el que li contestaré servirà per resoldre el seu problema.
Vostè vol tornar a ser el que era abans. El comprenc perfectament. Trenta centímetres són molts centímetres per perdre'ls en una sola nit. Es difícil de fer-se a la idea que la persona que veus al mirall és una reducció teva. Però anem a pams i intentem, de moment, parar el cop. Després ja passarem a analitzar la causa del problema.
El que ha de fer de seguida és comprar-se roba de la seva talla, la suficient per veure com va la cosa, no sigui de un dia d'aquest torni a créixer de nou. Això farà que ho vegi tot millor. Intenti fer vida normal. I si algú li diu alguna cosa, faci's el despistat i miri cap a un altre cantó.
No li donaré el típic consell que vagi al metge, no hi ha pastilles ni estiraments que el puguin arreglar. Ni el de posar-se alces a les sabates, perquè podria prendre mal. El que sí que voldria que fes és que intentés fer memòria de quina va ser la darrera vegada que es va mirar al mirall. Segons em diu, vostè té ja 70 anys. No és possible que amb el temps s'hagi encongit? Ja he vist les fotos i a la primera sembla molt més jove. Potser es tracta d'això home! I vostè fa temps que s'està encongint i no se n'ha adonat fins ara. Val, que em dirà que no s'ha confós. Doncs, me'l creuré.
I ja que parlem de miralls, provi a canviar-lo per un d'aquells que allarguen (Els que es troben a les fires d'atraccions o a algunes botigues de roba per enredar els compradors i fer-los creure que tenen unes mides esculturals). Jo crec que aquesta és la solució més pràctica i la que el mostrarà amb l'aspecte d'abans.
Esperant que els meus consells li facin créixer la moral ja que no podem fer créixer res més
Ànims i moral. Doctor K.
cromets 3:00 PM ¿Em puc fer petit en una nit?
Senyor consultin,
Li escric perquè m'ha passat una cosa molt grossa. Aquest matí, en llevar-me, m'he trobat més petit. I no era la roba, no. M'he posat els mateixos pantalons i camisa que ahir. L'ensurt que he tingut en veure que em penjaven d'arreu! Crec que la reducció ha estat d'uns 30 cm.
Jo sempre havia sentit a parlar que la gent s'estira quan està malalta, això sí. Però encongir-se en una nit! Res, que m'he mirat al mirall i m'he vist allà, com si tornés a tenir deu anys, i ara ja en tinc 70. Com que visc sol, no he pogut demanar als altres si em veiem més petit i, per un moment, he pensat que potser estava somiant. Ves, que de vegades passa això, que quan ens fem grans ja no sabem si som aquí o allà.
Per sortir de dubtes, m'he plantat al carrer. Primer m'he sentit estrany. He pensat "I si et passa com el Patufet del conte i no et veuen?". He caminat tot el de pressa que he pogut i no he notat que ningú em mirés. Quan he arribat a la farmàcia, hi he entrat. En Pep, el farmacèutic, era darrera el taulell. Llavors li he dit."Pep, que m'he fet petit..en una nit". M'ha mirat per sobre de les ulleres i no ha dit res. No sabia si no volia confirmar-me la mala notícia o, simplement, em veia com sempre. I ara estic confús.
La meva consulta, si se li pot dir així, és Em puc fer petit en una nit?. Perquè vegi que no m'estic inventant res, li adjunto dues fotos:
la primera és del mes passat, que me la van fer a la Vall de Bianya durant les vacances. Fixi's que sóc al costat del meu gendre, que medeix 1,75. Calculi l'escala i veurà que allà media 1'65. L'altra, me l'he feta aquest matí. Surto al costat d'un metre d'aquells per medir l'alçada a les farmàcies ), i si s'hi fixa, la ratlleta marca 1,35.
Esperant una resposta que em faci créixer
L'avi patufet
Dissabte, 7 de setembre
Resposta del consultin a l'avi que s'ha fet petit
Estimat avi, encara estic donant voltes al que he llegit, i no sé ben bé si el que li contestaré servirà per resoldre el seu problema.
Vostè vol tornar a ser el que era abans. El comprenc perfectament. Trenta centímetres són molts centímetres per perdre'ls en una sola nit. Es difícil de fer-se a la idea que la persona que veus al mirall és una reducció teva. Però anem a pams i intentem, de moment, parar el cop. Després ja passarem a analitzar la causa del problema.
El que ha de fer de seguida és comprar-se roba de la seva talla, la suficient per veure com va la cosa, no sigui de un dia d'aquest torni a créixer de nou. Això farà que ho vegi tot millor. Intenti fer vida normal. I si algú li diu alguna cosa, faci's el despistat i miri cap a un altre cantó.
No li donaré el típic consell que vagi al metge, no hi ha pastilles ni estiraments que el puguin arreglar. Ni el de posar-se alces a les sabates, perquè podria prendre mal. El que sí que voldria que fes és que intentés fer memòria de quina va ser la darrera vegada que es va mirar al mirall. Segons em diu, vostè té ja 70 anys. No és possible que amb el temps s'hagi encongit? Ja he vist les fotos i a la primera sembla molt més jove. Potser es tracta d'això home! I vostè fa temps que s'està encongint i no se n'ha adonat fins ara. Val, que em dirà que no s'ha confós. Doncs, me'l creuré.
I ja que parlem de miralls, provi a canviar-lo per un d'aquells que allarguen (Els que es troben a les fires d'atraccions o a algunes botigues de roba per enredar els compradors i fer-los creure que tenen unes mides esculturals). Jo crec que aquesta és la solució més pràctica i la que el mostrarà amb l'aspecte d'abans.
Esperant que els meus consells li facin créixer la moral ja que no podem fer créixer res més
Ànims i moral. Doctor K.